Aquest escrit m'ha vingut com l'anell al dit. Soc d'una manera que no entenc i no m'agrada quan les persones EM PROMETEN coses, per exemple: "Et trucaré demà", "Divendres anirem a sopar", Dimecres que bé et vindré a buscar...", i molts etc. I NO HO FAN. Cadascú podria comentar-ne moltíssims, segur! Ara bé, no és el mateix dir: "ens truquem", "ens veiem", "ja parlarem", "algun dia podríem quedar", aquests exemples seria el mateix que no dir res, son paraules inertes.
És clar que sempre pot sorgir algun inconvenient i no poder complir les promeses, és comprensible, però també és cert que existeix la comunicació i més actualment que estem conectats per totes bandes.
Perquè dic tot això? Doncs perquè m'he sentit a dir que no m'ho prengui malament, que haig de fer la meva sense esperar res de ningú, etc. però... si hem quedat per alguna cosa o per qualsevol mitja de comunicació, em preparo, procuro organitzar-me per poder atendre a la persona amb la qual he quedat. Tot i que de vegades he intuït el silenci i efectivament, silenci.
Això no és seriós, no es pot deixar plantada la gent així com així. Si no es volen compromisos no calen promeses. El fet de voler compartir genera compromís, això és així.
I seguint aquestes paraules, us invito a llegir l'escrit següent, crec que és molt important. Gràcies.
Pilar Corrons
Cuando hacemos una promesa a alguien, tenemos que esforzarnos en cumplirla. Muchas personas pronuncian hermosos discursos: prometen esto o aquello; prometer no cuesta mucho. Evidentemente es más fácil decir algo que hacerlo. Algunos, una vez que han prometido lo que sea, se sienten tranquilos; ¿para qué cumplir su promesa? Pues bien, sepan que para la Ciencia iniciática una promesa es como una firma, un compromiso, un contrato. En el plano etérico, las palabras se registran y ocurre exactamente como si hubieran escrito esta promesa : nada ni nadie en el mundo puede liberarlos, excepto la persona a quien se la han hecho.
Si es noble, comprensiva, puede liberarlos ; si no, deberán cumplirla. Dirás: "Pero me dirigiré al Cielo, pediré al Señor que me dispense de esta obligación que he contraído ". Ni siquiera el Señor lo hará, porque no puede ir contra las leyes que El mismo ha establecido. Antes de hacer una promesa les corresponde saber si podrán cumplirla. No digan: " ¡Bah! Puedo prometer, lo que sea, ello no me obliga a nada! "¡Pues sí, obliga! Quizás en el plano físico, si no han hecho esta promesa por escrito, no tengan pruebas para condenarlos, pero en el mundo sutil sus palabras perdurarán para siempre. ¡No es un papel, sino una película la que habla! Sí, ustedes y sus palabras han sido registrados.
Herdins Garcia
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada